Fent un cop d'ull a la premsa extrangera, he trobat a El País (l'altre) una notícia titulada "El no de la isla roja de Marinaleda", sobre l'únic poble andalús on ha guanyat el NO al nou Estatut d'Andalusia, amb un 59.63% dels vots, i una participació del 64.01% (molt superior a la mitjana del 36.28% de tota la comunitat). Parla de que el poble és famós per la seva lluita als anys 80 i 90, del seu alcalde que ho és des del 1979, fundador del CUT (Colectivo de Unidad de los Trabajadores), braç polític del SOC (Sindicato de Obreros del Campo) i guanyador de carrer de totes les eleccions des de llavors. Parla de les seves cooperatives agràries, on "todos sus miembros cobran lo mismo: 40 euros por jornal, ya sea el encargado de la oficina o el que está en el campo".
Despertada la curiositat, he hagut de buscar, no massa, la seva web. I és un niu de sorpreses agradables. Es pot llegir el significat del seu escut i la història del poble. Com el 1936 "Vicente Cejas Moreno es elegido alcalde que luego sería asesinado junto a su hijo en la era Empedrá de El Rubio con una crueldad infinita." Com "el hambre llegaba a los estómagos de muchas familias jornaleras que no tenían más remedio que irse a rebuscar aceitunas o bellotas por los campos" i "Un mando de la Guardia Civil de Écija se hizo famoso en la zona porque manda arrancar los dientes de los jornaleros que cogían bellotas por los cortijos". El canvi de noms dels carrers, de Muñoz Grande a Che Guevara, de Plaza de Franco a Plaza Salvador Allende, de Sanjurjo a García Lorca.
De les lluites i les victòries. De com van ocupar l'embassament per a aconseguir aigua per a regadius. De com van ocupar els latifundis per a aconseguir terres per conrear. I de com al 1992 van aconseguir finalment 1200 Ha de terreny expropiades a un latifundi, a partir de les quals han creat cooperatives i indústries que fan que el poble tingui plena ocupació! De com han fet del dret a la vivenda un eix bàsic, "se han construido más de 350 viviendas en un pueblo de no más de 3000 habitantes".
De la política actual. De com el poble s'organitza en assemblees, la general i les de barri. També en grups d'acció. De com el pressupost del poble, de 400 milions de pessetes, és participat i decidit per tots els habitants. De com la gent dedica alguns dels seus diumenges a treballar gratuitament per al poble, arreglant carrers o a les mateixes cooperatives agrícoles.
De tots els serveis que el poble es dóna a sí mateix. Del nou institut de secundària, el parc, el servei a domicili "que consiste en que desde el ayuntamiento contratamos a varias mujeres que visitan todos los días a aquellas personan que lo solicitan y que necesitan ayuda por estar enfermas, torpes, solas o que su familia no les puede atender". De la casa de la Cultura, l'escola bressol, o la piscina "el abono de temporada" de la qual "para los vecinos de nuestro pueblo es de 300 ptas. (1'80 €) que es un precio que obedece a una filosofía política cuyo principio es de que todos los bienestares públicos o bien sean gratuitos o tengan el precio que puedan pagar los que sean más pobres entre los pobres". Dels consultoris i les cases del pensionista. De l'escola taller, la ràdio i la televisió, les pistes esportives.
De les festes del poble, que inclouen, entre altres, el Día de la Paz, a la qual "cada año coincidiendo con el día del asesinato de Ghandi, hacemos una quemada de juguetes bélicos que se los cambiamos por otros juguetes que nuestra comunidad les regala", o la Semana de la Paz, "que ha tenido mucha polémica desde su nacimiento ya que es una semana alternativa a la llamada "Semana Santa" y por tanto se celebra coincidiendo con estos días".
Finalment, la web té un apartat titulat "Utopía" que, curiosament, està en blanc. Potser perquè, gairebé gairebé, la utopia, feta realitat, ja estava explicada en els apartats anteriors.
Què us sembla?
No comments:
Post a Comment